Eixim de Xodos i passem pel Llavador, la Font de Baix i Les Barraquetes
per a arribar a la Lloma, on esmorzem. Seguim per la Selleta, i la
Nevera d'Atzeneta, que es troba mig derruïda. En un llarg descens
visitem el magnífic Roure de la Nevera, el Pou de la Nevera, els Masos
del Pou de la Riba, els Plans de la Torrentina i seguim el descens al
costat del Barranc del Forcall fins la Font del Forcall. Ascendim pel
Barranc de l'Espinal entre una menuda roureda, i arribem al Mas de
Vidal, on dinem.Enllacem amb el camí d'Atzeneta a Xodos, ens desviem uns
metres per a vore dos arbres singulars, un pollancre i un roure, i
continuem per a vore L'Ullal del Gorg, surgència per on desborda
l'aqüífer en època de grans pluges,, i passant pel Magranar arribem
finalment a Atzeneta.
Text i fotos: Paco Ripollés.
Track
dilluns, 16 de maig del 2016
dimecres, 11 de maig del 2016
Els Catinencs: Catí-Sant Pere de Castellfort.
Eixim de Castelló molt prompte, a les 6:30, per estar a Catí a lasortida de la romeria fins Sant Pere de Castellfort. A l'esglèsia de Catí escoltem a les 8 del matí els primers càntics i de seguida ens disolem en la romeria.
Eixim del poble i ens dirigim cap a l'Abellà. El gros de la romeria va per la carretera per aprofitar el túnel i reduir distància. Nosaltres optem per seguir l'antic camí pujant al coll i tornant a baixar.
A l'Abellà es fa una parada llarga perque s'oficia una missa. Nosaltres aprofitem per fer un bon esmorzar.
Ací pots sentir un dels càntics.

Una vegada acabada la missa i havent esmorzat els assistents seguim camí. Al cap d'una estona ens oferisen rapé.
Entrem al terme municipal de Morella i passem pel poblat abandonat de la Salvasòria, amb la seua esglèsia parroquial dedicada a Santa Llúcia, ara en ruines com la resta de les cases.
Una gran font ofereix aigua per a les cavalleries i relleu per als qui s'han passat amb el rapé.
La següent gran fita a la que arribem és la Lléqua, també despoblada però en millor estat de conservació. És temps de dinar.
El vent ens acompanya tota l'estona. Molesta un poc, però afortunadament ha esbargit els núvols que ens donaven pluja. Encara que de tant en tant es demana pluviam de caelis preferim que siga per un altre dia.
Passem pel mas de la Pinella i després d'una breu parada emprenem l'últim esforç, la pujada de la costa de sant Pere.
Allí dalt les olles d'arròs amb fesols esperen l'aplegada des romers per recomfortar-los, aliviant la fam i la fredor que sempre sol fer per allí en aquetes dates.
Malauradament nosaltres no ens podem quedar per tastar-lo, ja que l'autobús de tornada no pot esperar més per qüestions tècniques. Un altre any serà!
Text i fotos: Pepe Valverde.
Eixim del poble i ens dirigim cap a l'Abellà. El gros de la romeria va per la carretera per aprofitar el túnel i reduir distància. Nosaltres optem per seguir l'antic camí pujant al coll i tornant a baixar.
A l'Abellà es fa una parada llarga perque s'oficia una missa. Nosaltres aprofitem per fer un bon esmorzar.
Ací pots sentir un dels càntics.
Una vegada acabada la missa i havent esmorzat els assistents seguim camí. Al cap d'una estona ens oferisen rapé.
Entrem al terme municipal de Morella i passem pel poblat abandonat de la Salvasòria, amb la seua esglèsia parroquial dedicada a Santa Llúcia, ara en ruines com la resta de les cases.
Una gran font ofereix aigua per a les cavalleries i relleu per als qui s'han passat amb el rapé.
La següent gran fita a la que arribem és la Lléqua, també despoblada però en millor estat de conservació. És temps de dinar.
El vent ens acompanya tota l'estona. Molesta un poc, però afortunadament ha esbargit els núvols que ens donaven pluja. Encara que de tant en tant es demana pluviam de caelis preferim que siga per un altre dia.
Passem pel mas de la Pinella i després d'una breu parada emprenem l'últim esforç, la pujada de la costa de sant Pere.
Allí dalt les olles d'arròs amb fesols esperen l'aplegada des romers per recomfortar-los, aliviant la fam i la fredor que sempre sol fer per allí en aquetes dates.
Malauradament nosaltres no ens podem quedar per tastar-lo, ja que l'autobús de tornada no pot esperar més per qüestions tècniques. Un altre any serà!
Text i fotos: Pepe Valverde.
dijous, 21 d’abril del 2016
Onda - El Montí (10/04/2016)
De
sorpresa agradable calificaria yo la ruta por el monti de onda ,ruta
que quiza por lo cercana a castellon no se imaginaban que pudieran
ver lo que la ruta nos deparo, una
zona muy bocosa primero de pinos para pasar a bosque que
sureras.acompañado en todo momento con el trinar
de los pajaros que nos acompañaron gran parte del recorrido con sus
cantos.
Como
estaba previsto mas o menos empezamos a caminar a las 8 despues de
reunirnos con un grupo de Onda que nos acompaño siendo alrededor de
35 personas.
Tras
cruzar el rio lo primero que se descubrio fueron las cuevas heladas
oquedades en la montaña con terreno arcilloso y acompañado un
pequeño reguero transportando su agua,a continuacion y
siguiendo la senda marcada por mojones de piedra fuimos ascendiendo
hasta visitar la cueva de santa Barbara ,seguimos ascendiendo hasta
llegar a la ermita con el mismo nombre,siendo dicha ermita el
lugar de nacimiento de la tatarabuela de una de las componentes de la
marcha,trayendo grabada en el movil toda la historia y como no
haciendo fotos de lo que fue en su dia el hogar de su familia.
Seguimos
subiendo por senda muy limpia y arreglada hasta la font del retor y
el pico del Monti 605 mts altura maxima de la ruta, despues de un
buen almuerzo y en buen cafe, seguimos esta vez de bajada a lo que
seria la sorpresa para muchos,entrando en un bosque de sureras y a
continuacion al mas de Marimon pasando por varias sendas que
voluntarios de Onda estan abriendo y arreglando para el disfruta de
todos una vez llegamos al mas vimos la gran obra que estos
voluntarios estan haciendo , mesas de piedra ,miradores casas de
piedra seca ,limpieza y desbroce de bancales etc una vez alli salio
uno de los voluntarios para explicarnos lo que estaban haciendo y las
sendas nuevas que habian echo ,sendas que las dejaremos para el año
que viene en otras excursiones,seguimos bajando hasta la plaza de las
surreras adecentada tambien y por el mas de las coles con su enorme
mesa de piedra.
Acabamos
la marcha sobre la 1 menos 10 y dando tiempo para hacernos unas
cervecitas en la plaza del pueblo.
Text: Pepe Pastor. Fotos: Álvaro Rodríguez.
dissabte, 12 de març del 2016
EL CAMÍ: LA VALL DE SEGÓ (12 DE MARÇ DE 2016)
L’excursió,
plantejada en principi des de Sagunt a Almenara, que són dues etapes
d’EL CAMÍ, se va reduir a causa de les diverses
visites que ens van oferir per conèixer el patrimoni de la Vall de
Segó, així varem caminar de Faura a Almenara.
A
les 7:05 amb el tren de rodalies de Castelló de la Plana, varem
anar fins a l’estació de Les Valls. Pel camí de vianants,
paral·lel a la carretera, arribarem a Faura on se va fer la
presentació de participants a la caminada, comprovant la diversitat
de comarques representades.
A
Faura ens van fer cinc cèntims de la Casa Comtal, antiga
alqueria islàmica, aspecte que va conservar fins que es va convertir
en casa residencial el s. XV, aspecte que conserva fins a
l’actualitat.
A
continuació caminàrem fins a Quartell, on visitàrem el Molí Nou,
on ens van fer una demostració del seu funcionament, per moldre el
blat i per espellofar el gra de l’arròs. Finalment ens van exposar
el sistema de distribució de les aigües de la font de Quart.
Per
finalitzar l’excursió marxàrem cap a Almenara per la Via Augusta,
i a les 18:30 hores agafàrem el tren de tornada cap a Castelló de
la Plana.
Text i fotos: Vicent Aparici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)