Riu Palància: Naixement i Rambla Seca (25/06/2016)

Llegamos a Bejís sobre las 8:30h, paramos en el bar Lázaro a tomar café y "coca de San Juan". Al salir del pueblo el autobús de 50 plazas, no podía girar. Los vecinos del pueblo ayudaron y entre las risas de todos, superamos el pequeño percance.
Iniciamos la ruta en la fuente de Los Cloticos, en la que llenamos nuestras cantimploras. Por una senda muy bonita llegamos a la masía de El Molinar (conjunto de casitas reformadas, todas alrededor de una era usada en su tiempo para la trilla).

El recorrido hasta el nacimiento del Palancia, lo viví con pena y angustia. Este año las escasas lluvias originaron que no hubiese agua en ese tramo, ni tampoco en las piedras donde nace. El espectáculo está servido cuando se ver salir el agua a borbotones de entre las piedras.

Esto quedó compensado con creces cuando nos adentramos en la garganta. Un espectáculo maravilloso, donde las paredes se van cerrando y quieren abrazar al caminante. La entrada fue lenta, lo que permitió disfrutar más del paisaje que nos envolvía.

Al salir, nos esperaba la rambla, llamada del Cascajar. Vegetación, estratos en librería, algo especial que disfrutamos mientras almorzábamos.
Después teníamos una pequeña subida que se aligeró mientras veiamos los innumerables fósiles pegados en las piedras. Algunos compañeros expertos los fueron clasificandoy nos explicaron las distintas variedades.

Desde la parte más alta, pudimos contemplar la Peña Juliana, La Salada, Peñas de Amador y nuestra querida Peña Escabia.
Luego una senda muy sombreada, nos llevó de nuevo al Molinar, dode hicimos la foto de grupo!

En media hora llegamos al camping Los Cloticos,nos bañamos en las pozas, agua fresca que agradecimos y fué un estupendo premio después de las 4h de marcha.

Ya refrescados, nos esperaba una excelente paella de la que dimos buena cuenta, cervezas, postres caseros..........

Después de una buena siesta el autobús nos recogió a las 18h.
Mi sensación es que el grupo de 24 personas, disfrutó, hubo muy buen ambiente todo el día y yo como organizadora muy agradecida por permitir que os enseñe esos rincones, donde nació y se crió mi padre y a los que tengo un enorme cariño.
Hasta la próxima!

XVIII ALTO TAJO: Riu Cabrillas i barranc del Horcajo (Peralejo de las Truchas)

Dissabte 18 DESCENS DEL RIU CABRILLAS

 Text: Enric Forcada.

La baixada pel riu Cabrillas, des de prop de Megina, junt al Jàndula, es va fer lentament, però amb prou seguretat i ambs escasos errors, atès que un mes i mig abans , havíem anat uns quansts a netejar les dues vores i explorar els molts embolics i sendes perdedores que són pròpies del Cabrillas.

Vam creuar el riu més de trenta vegades .De tant en tant el camí avançava pel mateix llit del riu i calía protegir les motxilles.

El paisatge espectacular, alternant les zones humides, amb els penyasegats , estrets i congosts,

Vam pasar per la Huelga del Valiente i el Molí Modorro i vam veure gran varietat d’arbres, flors, vegetació de rivera i varietat d’ocells.

Detencions habituals per tal de fer recomptes dels caminants, perquè que sense ser difícil, el recorregut és embolicat i pràcticament no està transitat i podríem haver perdut algún membre de l’expedicó.

Al final , premi de bany, per alguns valents al pont sobre el Cabrillas de la pista que va a la Laguna de Taravilla.

Després a Peralejos a cumplir am el ritu del pernil, a degustar la cuina autòctona i a la tertulia i velada posterior, com és habitual en aquestes marxes.

Diumenge 19 BARRANC DEL HORCAJO, RIU TAJO, PERALEJOS DE LAS TRUCHAS

Comencem prop del collado del Rabadan , coincidim amb el GR-66 i baixem molt lentament pel meravellós barranc del Horcajo, parant en els molts racons, balmes i zones humides, veient i fruint de la natura en estat pur.

Arribem al marge esquerre del Tajo i seguim per un camí ombrívol fins al pont del Martinete. Per una pista tranquil·la, amb moltes fonts naturals junt al camí, i sempre amb el Tajo al nostre costat, arribem al gual que hi ha prop de l’antic hotel, avui tancat, on ja fa molts anys va fer nit el Centre , en una de les primeres expedicions per aqueste terres.

Vam creuar el riu; algú es va descuidar i va prendre un bany involuntari abans d’hora. Després vam fruir del bany i del merescut descans.

Després dinar d’acomiadamnet a l’Hotel del Tajo a Peralejos i foto de grup amb els propietaris de l´Hotel.

Com és ben conegut, aquestes excursions per les terres del Alto Tajo, es deuen al benvolgut Arturo Baltanàs, que ens va despertar l'interés i l'admiració i per aquests esplèndids indrets.

Ens van aconpanyar durant els dos díes, dos fills i dos nets d'Arturo i el seu record, comentaris i consells, estaven presents entre nosaltres en tot moment.

A la tornada ens vam parar un moment a Chequilla, simplement per donar a conèixer aquest curiós poble i els seus monuments naturals de rodeno, als que no el coneixien i recordar l'excursió que fa uns anys va fer el Centre dés d'Orea, per Checa i Chequilla a Peralejos de las Truchas.

 Fotos: Pepe Valverde.

XODOS-ATZENETA (14/05/2016)

Eixim de Xodos i passem pel Llavador, la Font de Baix i Les Barraquetes per a arribar a la Lloma, on esmorzem. Seguim per la Selleta, i la Nevera d'Atzeneta, que es troba mig derruïda. En un llarg descens visitem el magnífic Roure de la Nevera, el Pou de la Nevera, els Masos del Pou de la Riba, els Plans de la Torrentina i seguim el descens al costat del Barranc del Forcall fins la Font del Forcall. Ascendim pel Barranc de l'Espinal entre una menuda roureda, i arribem al Mas de Vidal, on dinem.Enllacem amb el camí d'Atzeneta a Xodos, ens desviem uns metres per a vore dos arbres singulars, un pollancre i un roure, i continuem per a vore L'Ullal del Gorg, surgència per on desborda l'aqüífer en època de grans pluges,, i passant pel Magranar arribem finalment a Atzeneta.

Text i fotos: Paco Ripollés.
Track

Els Catinencs: Catí-Sant Pere de Castellfort.

Eixim de Castelló molt prompte, a les 6:30, per estar a Catí a lasortida de la romeria fins Sant Pere de Castellfort. A l'esglèsia de Catí escoltem a les 8 del matí els primers càntics i de seguida ens disolem en la romeria.

Eixim del poble i ens dirigim cap a l'Abellà. El gros de la romeria va per la carretera per aprofitar el túnel i reduir distància. Nosaltres optem per seguir l'antic camí pujant al coll i tornant a baixar.

E

A l'Abellà es fa una parada llarga perque s'oficia una missa. Nosaltres aprofitem per fer un bon esmorzar.


Ací pots sentir un dels càntics.



Una vegada acabada la missa i havent esmorzat els assistents seguim camí. Al cap d'una estona ens oferisen rapé.

Entrem al terme municipal de Morella i passem pel poblat abandonat de la Salvasòria, amb la seua esglèsia parroquial dedicada a Santa Llúcia, ara en ruines com la resta de les cases.

Una gran font ofereix aigua per a les cavalleries i relleu per als qui s'han passat amb el rapé.

La següent gran fita a la que arribem és la Lléqua, també despoblada però en millor estat de conservació. És temps de dinar.

El vent ens acompanya tota l'estona. Molesta un poc, però afortunadament ha esbargit els núvols que ens donaven pluja. Encara que de tant en tant es demana pluviam de caelis preferim que siga per un altre dia.

Passem pel mas de la Pinella i després d'una breu parada emprenem l'últim esforç, la pujada de la costa de sant Pere.

Allí dalt les olles d'arròs amb fesols esperen l'aplegada des romers per recomfortar-los, aliviant la fam i la fredor que sempre sol fer per allí en aquetes dates.
Malauradament nosaltres no ens podem quedar per tastar-lo, ja que l'autobús de tornada no pot esperar més per qüestions tècniques. Un altre any serà!



Text i fotos: Pepe Valverde.