260706 Viatge d’estiu a Armènia (part II)
Dia 5 - Fortaleza de Smbataberd i Monestir de Tsakhats
Kar
Arrancàvem el dia
amb una caminada ben bonica entre les poblacions de Artabyunk i Yeghegis, amb
dues parades grandioses pel camí: el Monestir de Tsakhats Kar i la fortalesa de
Smbataberd
El que primer
desconcerta en arribar al Monestir de Tsakhats Kar no és l'església principal
sinó l'escala del conjunt. Diverses capelles es dispersen entre afloraments de
color marró vermellós; algunes conserven els murs sencers, unes altres són a
penes blocs escampats. La pedra absorbeix la llum del matí d'una manera que
esborra el límit entre el Monestir i la muntanya que l'envolta. El silenci és
quasi total, interromput només pel vent i algun ocell de pas.
El Monestir de
Tsakhats Kar va ser fundat probablement en el segle X i el nom es tradueix com
a 'pedra de les flors' o ‘pedra florent’ en armeni.
Entre les
diferents esglèsies del complex, trobem ornamentació tradicional armènia,
magraners entrellaçats amb arracades de raïm, i també altres curiositats com
una pedra tallada amb una àguila agarrant una presa entre les seues arpes, una
façana amb un impactant relleu de quasi dos metres d'ample d'un lleó i un bou
enredats en combat, o un dels seus elements més fascinants, una capella
funerària de dos pisos, erigida en 1041.
Des de la
vora del promontori on s'assenta el Monestir, vam veure el riu Arpa serpentejar
a baix i també part de la cadena muntanyenca del sud d'Armènia.
A pocs
quilòmetres costa avall, un dels cementeris jueus medievals més documentats
d'Armènia, amb khachkars antics del segle XIII inscrits en hebreu amb
intricades talles.
Després d’un llarg passeig per aquest curiós indret, repreníem la marxa cap a Yeghegis, i pocs kilòmetres després aplegàrem a la fortalesa defensiva de Smbataberd, també coneguda com la Fortalesa de Tsakhats Kar. Escarpades goles la flanquegen a l'est i al sud (les del riu Yeghegis) i a l'oest s'estén la vall de Artabuynk. Només es pot accedir a la fortalesa des del nord, a través d'una sendera empinada i sinuosa excavada en el vessant de la muntanya.
La Fortalesa de
Smbataberd no es veu des de la carretera. Per a arribar cal caminar entre
arbustos de ginebre i pasturatges pedregosos. En aconseguir la cresta tres un
important desnivell, els murs apareixen al caient del barranc: una franja de
pedra tallada que segueix el contorn de l'esperó rocós durant diversos
centenars de metres.
Les vistes des de la cresta justifiquen l'esforç: la vall del riu Arpa s'obri a baix amb els seus camps i llogarets, i cap a l'est, s'albira la gola de color roig fosc on s'assenta el Monestir de Noravank.
Les cròniques
conserven relats del brutal conflicte entre armenis i perses en el segle V —la
batalla de Avarayr—, encara que la fortalesa probablement és anterior a aquest
període. L'origen del nom ‘Smbataberd’ és incert, encara que la versió més
plausible és que rebera el seu nom del príncep Smbat de Syunik, qui va viure en
el segle X.
Dissenyada per a
una defensa a llarg termini, la seua longitud total s'estén quasi un
quilòmetre. Una muralla la divideix en dues seccions, una al nord i una altra
al sud, cadascuna amb la seua pròpia acròpoli. En totes dues parts, els
arqueòlegs han trobat restes de casernes i cisternes. Les portes principals
estaven llaurades en basalt llaurador, i el subministrament d'aigua provenia de
brolladors prop de Tsakhats Kar.
Una autèntica joia arquitectònica enmig de la Natura.
Dia 6 – Monestir de Noravank, Cova Areni i Monestir de Khor Virap
Iniciàrem el dia
des del poble d'Amaghu, en una caminada cap al monestir de Noravank a través
del congost de Gnishik, un dels més bonics d'Armènia. Aquest impressionant
canyó alberga alguns dels tresors naturals més grans de la província de Vayots
Dzor: paisatges muntanyencs, roques rogenques, rius, boscos i majestuoses
cabres salvatges asiàtiques.
Arribàrem al
monestir de Noravank, un tresor del segle XIII que en la seua època va ser un
important centre d'educació i cultura. Les roques que envolten el monestir
canvien de color segons la llum del sol, passant de tons grisos a marrons i
taronges, i creant un efecte visual impressionant.
A més de la seua
bellesa arquitectònica, Noravank també és un important centre espiritual a
Armènia. Durant segles, ha sigut un lloc de peregrinació i adoració per als
armenis, els qui troben en aquest tranquil i espiritual espai una fuita de
l'agitada vida moderna.
La següent parada
va estar la cova Areni-1, on les excavacions arqueològiques han revelat el
celler més antic del món, amb més de sis mil cent anys d'història.
L'última parada
del dia va ser el monestir de Khor Virap, del segle IV. Aquest és el lloc on,
segons la llegenda, Gregori l'Il·luminador va sobreviure en una profunda fossa
durant tretze anys. Alguns valents i valentes van descendir a la fossa!
El nom Khor Virap
significa “fossat profund”, dit així per aquest calabós on Sant Gregori
l'il·luminador va ser retingut.
Des del monestir vam poder gaudir d’una magnífica vista de la bíblica muntanya Ararat, on va reposar l'arca de Noé després de la gran catàstrofe, segons el llibre del Gènesi.
Dia 7 – Simfonia de les Pedres, Garni i Monestir de Geghard
En arribar al fons del congost, trobàrem les impressionants columnes de basalt d'Armènia conegudes com la Simfonia de les Pedres. Quedàrem meravellats per aquestes gegantesques formacions rocoses, les més altes d'Armènia. Des d'ací, la nostra ruta ascendia fins al Temple del Sol de Garní, una construcció hel·lenística del segle I, probablement l'estructura més emblemàtica i representativa de l'Armènia precristiana.
Per a entrar al
temple, els visitants han de pujar nou escalons de 30 centímetres d'altura,
cadascun dissenyat deliberadament per a minorar el pas i exigir una reverència
conscient. Fins i tot la persona més alta es veu obligada a inclinar-se davant
aquest edifici sagrat, un subtil gest d'humilitat davant el diví.
El temple està
envoltat per vint-i-quatre columnes, cadascuna simbolitzant una hora del dia.
Les adornen poderoses figures atlantes, titans mítics representats agenollats,
esforçant-se sota el pes dels altars que sostenen amb els braços enlaire.
Aquests motius afigen múltiples significats, fusionant temps, força i ritual.
Des de Garní, ens vam dirigir a l'impressionant monestir de Geghard, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El que fa que el Monestir de Geghard siga tan especial és la seua arquitectura única. Gran part del complex està tallat en la roca de les muntanyes circumdants, creant una fusió perfecta entre la naturalesa i la creativitat humana.
Fundat en el
segle IV per Sant Gregori l'Il·luminador, Geghard —originalment conegut com a
Ayrivank, que significa ‘Monestir de la Cova’— deu el seu nom a la llança que,
segons la tradició, va travessar el costat de Crist durant la Crucifixió i que
es diu va estar guardada a la Cambra de Relíquies. Al llarg dels segles, el
monestir ha sigut un destacat centre de peregrinació i d'art religiós.
Aquesta joia
arquitectònica ofereix una combinació única de serenitat espiritual, història
profunda i bellesa natural hipnotitzant.
Dia 8 - dimarts 14 Muntanya Aragats, cims sud i oest
Arribava el plat fort d’aquest viatge d’estiu del Centre, l’ascens al cim sud de l'Aragats, símbol nacional d'Armènia que apareix en el seu escut d'armes, i que es troba a uns orgullosos 3.888 m sobre el nivell del mar. Un desafiament important, però d’una bellesa sublim. Des del cim sud, continuàrem la nostra expedició i descendírem al coll oest, situat a 3.770 m sobre el nivell del mar. Des d'aquest punt continuàrem el nostre camí fins al cim oest a 4.005 m d’altitud, el punt més alt del Mont Aragats. Allà dalt ens esperaven unes vistes impressionants.
Gaudírem del nostre esmorzar en aquest imponent pic abans d'iniciar el descens cap al llac Kari, on havíem començat la ruta. El llac Kari va constituir un meravellós teló de fons per al camí de retorn. Una espectacular aventura de muntanya, difícil d’oblidar.











Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada