dimarts, 23 de febrer del 2016

Xera i Xulilla (20 i 21 de febrer)

Vam anar en cotxes particulars, el que ens va permetre accedir al pantà de Buseo i fer l'excursió prevista a L'Estel. Vam pujar pel marge dret del barranc de la Hoz, per sobre de la cinglera, damunt la Peña Machero, veient a baix al fons el Risco del Fraile, monumental roca de parets verticals. Vam visitar les restes del poblat iber del Puntal de los Castillejos. El retorn ho vam fer pel vessant esquerre del barranc de la Hoz, passant per les Casas del Palancar (es poden utilitzar com a refugi), la font de la Puerca (bon lloc per a dinar i descansar) i el mirador del Puntal de la Fuente del Puerco, amb explicacions de les falles del Parc Geològic de Xera. Finalment vam arribar al tram més divertit, al costat del barranc pel que vam descendir creuant el corrent diverses vegades i evitant els tolls, havent de realitzar alguna desgrimpada senzilla.




  El diumenge vam eixir de Xulilla cap a Los Calderones, espectacular canó format pel riu Turia (que per ací li diuen rio Blanco), primer per a dalt del tallat, després baixant al riu passant per dos ponts penjants, i finalment al costat del corrent. Vam arribar a la presa de l'embassament de Loriguilla i vam realitzar una travessa per pista fins al barranc de la Vallfiguera, i ja per senda vam visitar les pintures rupestres, en bon estat de conservació. Vam iniciar l'entretinguda pujada al Frailecico, amb unes bones vistes del canó del Turia i de Xulilla, i vam baixar cap a la cova del Tesoro, amb accés tan estret que cal arrossegar-se durant els primers metres. Ací vam descendir pel preciós barranc de la Punta, estret i amb abundant vegetació, vam passar per la cova del Gollizno i vam arribar de nou al Turia. Anant al costat del riu vam arribar al Charco Azul, gran recés natural d'aigua, des d'on finalment vam tornar al poble.
  Benvinguda a una nova excursionista, Samanta.





 Text i fotos: Paco Ripollés (encarregat de l'excursió)

diumenge, 14 de febrer del 2016

V Renovació de la flama de la llengua catalana al tossal del Rei (Fredes)

Aquest diumenge hem fet una curta però bonica i emotiva excursió per terres del Port. Hem pujat des de Fredes al tossal dels Tres Reis (o del Rei), com un acte més dels que es cel·lebren amb motiu de la renovació de la flama de la llengua Catalana, que enguany organitzaven els companys excursionistes d'Igualada. Amb aquesta es compleix la cinquena edició d'aquesta excursió al punt on coincideixen  tres territoris on es parla català. Aquestos actes es celebren al voltant de l'aniversari de la mort de Pompeu Fabra i volen recolçar la unitat i l'ús de la nostra llengua en tots els llocs on històricament es parla, encara que estiguen separats per divisions polítiques.

Eixim de Fredes per la sendera GR 7 fins arribar a una pista ampla on l'abandonem. Seguim aquesta pista per l'esquerra per arribar de seguida al mas del Ric de Fredes. Ací abandonem la pista i prenem una sendera per la dreta del mas que ens durà fins el cim del tossal dels Tres Reis (1361 m.). 












Parlaments i càntics  en torn a la flama que ha vingut des de Prada de Conflents, lloc on es troba la sepultura de l'il·lustre lingüista i també excursionista Pompeu Fabra.
















Baixem del tossal per una pista que ens portarà al coll de Tombadors, en la mateixa pista principal que hem trepijat en la pujada. Creuem aquesta pista i només ens queda pujar per una sendera poc evident al principi al tossal de Cantaperdius (1248 m.)
 La baixada es fa amb relativa comoditat fins la pista que ens duu de nou a Fredes, disfrutant de les magnífiques vistes, com el portell de l'Infern, la mar, les illes, Penyagolosa fins i tot. En un matí on el vent previst no ha bufat tant com per molestar i ens ha regalat un aire clar amb el sol lluitant contra el fred que sól fer per aquestos llocs.

Des de Fredes ens hem traslladat amb els autobusos fins la Pobla de Benifassar. La pluja i fins i tot la neu que ha enfarinat els cims més alts no s'han volgut perdre l'event, però ja al caliu de l'olleta de l'alberg la Font Lluny no ens han molestat gens.
Text i Fotos:Pepe Valverde

dilluns, 8 de febrer del 2016

INTERCOMARCAL: Desert de les Palmes, el convent i el castell de Montornés

Aquest diumenge hem fet la primera de les dues excursions intercomarcals que fem cada any. En aquest tipus d'excursions ens reunim companys dels centres de Benicassim, Castelló, les Alqueries, Vila-Real i la SASE. En aquesta ocasió li ha tocat l'organització al CE de Benicassim.

Eixim de la font del Senyor, al centre del poble i de seguida ens enfilem cap el Deset. Primer creuem la carreters N340 per un túnel.
Girem a la dreta per horts abandonats en direcció a la urbanització Montemolino i creuem el segon obstacle, les vies del tren, per un altre túnel.
Ara només ens en quedarà un tercer per creuar l'autopista i ja estarem en plena natura. Després anirem pujant seguint el barranc de Farxa primer per la dreta i després per l'esquerra fins arribar a la font i ermita del naixement, on esmorzem.














Voregem l'ermita per darrere i pugem a la font de la Teula


Ferran, el guia, ens fa breus però completes explicacions de la història de tots els llocs que visitem.













Continuem pujant per visitar el convent vell i el nou, i després la recienment restaurada porteria Alta.


Baixem de nou a la carrtera per, retrocedint un grapat de segles visitar l'altra gran fita del parc, el castell de Montornés.













Ja fora del recinte amurallat baixem per veure una de les moltes ruines de posicions d'observació del castell, del temps en que va estar sota el domini de Pere I d'Aragó i Navarra. Des d'ací continuarem baixant cap a la plana per una senda anomenada "del mariner", oberta i cuidada pel CEB. Aquesta senda ens retrotraurá en el temps encara més, al passar per les restes del xicotet poblat íber del Mas del Pí.
Només ens queda seguir baixant la senda fins arribar a un lloc destinat a ficar rúscols d'abelles. ara no n'hi havia encara, però si aneu en primavera o estiu porteu molt de compte perque n'hi ha moltes i solen picar. Ja hem deixat les muntanyes i la història, els túnels de les moltes vies de comunicació ens porten al present i al poble.

dimarts, 2 de febrer del 2016

Infantil: la Cova del Tronc (Artana) 30/01/2016

El passat disabte dia 30 de gener vam fer la primera excursió infantil de l'any, amb bona asssistència de públic però pocs xiquets, només tres entre més de vint adults. Són excursions pensades per infants, però per la seua relativa facilitat són també adients per a persones que no volen fer grans esforços sense deixar de  gaudir de caminades i visites a llocs singulars.

En aquest cas Toni Gil, un autèntic expert en la serra d'Espadà ens va fer un bonic recorregut circular per Artana.
L'autobús ens va deixar a l'entrada del poble, vam agafar una pista a l'esquerra on hi ha pals indicadors. A la cova es pot accedir seguint la pista, però nosaltres varem retallar agafant un camí a l'esquerra que per els accesos als cultius abancalats ens va dur a la cova.

Aquesta cova rep el nom "del Tronc" degut a una olivera que esta just davant de l'entrada, com custodiant-la. És un lloc amb un encant especial i molt bones vistes de la Plana i la mar. El guia ens comenta que en aquest lloc s'han trobat indicis d'estar habitat en l'elpoca del Bronze.







L'interior és fàcil de visitar si no es descendeix a la fractura. La cova està formada per una espectacular diaclassa amb boniques formacions en les seues parets.
Podeu veure molta més informació en la web http://www.cuevascastellon.uji.es

Una vegada eixim de la cova reculem un poc pel camí que hem vingut i prenem una sendera a l'esquerra que indica el Colladet Roig. La sendera ens porta a la important via pequària que creuava tota la península Ibèrica: la canyada reial d'Extremadura.

 El colladet el trobem un bon lloc per dinar. Ací, com ja haviem fet abans a la carretera i després en la sendera de baixada, comprovem com n'és d'atractiva aquesta serra pels amants del ciclisme, ja siga de carretera o btt.
 Després de dinar només ens queda baixar per un bonic i antic camí, encara amb trams d'empedrat, fins el poble, no sense admirar primer l'aljub conegut com el clotxò de Pau, que ara es troba sec. Nosaltres preferim abreujar-nos al bar.
 



Text: Pepe Valverde
Fotos: Paco Ripollés i Pepe Valverde.