Els Catinencs: Catí-Sant Pere de Castellfort.

Eixim de Castelló molt prompte, a les 6:30, per estar a Catí a lasortida de la romeria fins Sant Pere de Castellfort. A l'esglèsia de Catí escoltem a les 8 del matí els primers càntics i de seguida ens disolem en la romeria.

Eixim del poble i ens dirigim cap a l'Abellà. El gros de la romeria va per la carretera per aprofitar el túnel i reduir distància. Nosaltres optem per seguir l'antic camí pujant al coll i tornant a baixar.

E

A l'Abellà es fa una parada llarga perque s'oficia una missa. Nosaltres aprofitem per fer un bon esmorzar.


Ací pots sentir un dels càntics.



Una vegada acabada la missa i havent esmorzat els assistents seguim camí. Al cap d'una estona ens oferisen rapé.

Entrem al terme municipal de Morella i passem pel poblat abandonat de la Salvasòria, amb la seua esglèsia parroquial dedicada a Santa Llúcia, ara en ruines com la resta de les cases.

Una gran font ofereix aigua per a les cavalleries i relleu per als qui s'han passat amb el rapé.

La següent gran fita a la que arribem és la Lléqua, també despoblada però en millor estat de conservació. És temps de dinar.

El vent ens acompanya tota l'estona. Molesta un poc, però afortunadament ha esbargit els núvols que ens donaven pluja. Encara que de tant en tant es demana pluviam de caelis preferim que siga per un altre dia.

Passem pel mas de la Pinella i després d'una breu parada emprenem l'últim esforç, la pujada de la costa de sant Pere.

Allí dalt les olles d'arròs amb fesols esperen l'aplegada des romers per recomfortar-los, aliviant la fam i la fredor que sempre sol fer per allí en aquetes dates.
Malauradament nosaltres no ens podem quedar per tastar-lo, ja que l'autobús de tornada no pot esperar més per qüestions tècniques. Un altre any serà!



Text i fotos: Pepe Valverde.

Onda - El Montí (10/04/2016)

De sorpresa agradable calificaria yo la ruta por el monti de onda ,ruta que quiza por lo cercana a castellon no se imaginaban que pudieran ver lo que la ruta nos deparo, una zona muy bocosa primero de pinos para pasar a bosque que sureras.acompañado en todo momento con el trinar de los pajaros que nos acompañaron gran parte del recorrido con sus cantos.

Como estaba previsto mas o menos empezamos a caminar a las 8 despues de reunirnos con un grupo de Onda que nos acompaño siendo alrededor de 35 personas.

Tras cruzar el rio lo primero que se descubrio fueron las cuevas heladas oquedades en la montaña con terreno arcilloso y acompañado un pequeño reguero transportando su agua,a continuacion y siguiendo la senda marcada por mojones de piedra fuimos ascendiendo hasta visitar la cueva de santa Barbara ,seguimos ascendiendo hasta llegar a la ermita con el mismo nombre,siendo dicha ermita el lugar de nacimiento de la tatarabuela de una de las componentes de la marcha,trayendo grabada en el movil toda la historia y como no haciendo fotos de lo que fue en su dia el hogar de su familia.

Seguimos subiendo por senda muy limpia y arreglada hasta la font del retor y el pico del Monti 605 mts altura maxima de la ruta, despues de un buen almuerzo y en buen cafe, seguimos esta vez de bajada a lo que seria la sorpresa para muchos,entrando en un bosque de sureras y a continuacion al mas de Marimon pasando por varias sendas que voluntarios de Onda estan abriendo y arreglando para el disfruta de todos una vez llegamos al mas vimos la gran obra que estos voluntarios estan haciendo , mesas de piedra ,miradores casas de piedra seca ,limpieza y desbroce de bancales etc una vez alli salio uno de los voluntarios para explicarnos lo que estaban haciendo y las sendas nuevas que habian echo ,sendas que las dejaremos para el año que viene en otras excursiones,seguimos bajando hasta la plaza de las surreras adecentada tambien y por el mas de las coles con su enorme mesa de piedra.

Acabamos la marcha sobre la 1 menos 10 y dando tiempo para hacernos unas cervecitas en la plaza del pueblo.

 Text: Pepe Pastor.                                                                                                                    Fotos: Álvaro Rodríguez.

EL CAMÍ: LA VALL DE SEGÓ (12 DE MARÇ DE 2016)

L’excursió, plantejada en principi des de Sagunt a Almenara, que són dues etapes d’EL CAMÍ, se va reduir a causa de les diverses visites que ens van oferir per conèixer el patrimoni de la Vall de Segó, així varem caminar de Faura a Almenara.

A les 7:05 amb el tren de rodalies de Castelló de la Plana, varem anar fins a l’estació de Les Valls. Pel camí de vianants, paral·lel a la carretera, arribarem a Faura on se va fer la presentació de participants a la caminada, comprovant la diversitat de comarques representades.

A Faura ens van fer cinc cèntims de la Casa Comtal, antiga alqueria islàmica, aspecte que va conservar fins que es va convertir en casa residencial el s. XV, aspecte que conserva fins a l’actualitat.

Passejant pels carrers de Faura, com que estan pegats, entràrem al poble de Benifairó de les Valls on ens mostraren la casa del pintor Sànchez Coello, pintor de la cort de Felip II, on esmorzarem, i passàrem per davant les cases de Lluís Guarner i de Manuel Sanchis Guarner, oncle i nebot.

A continuació caminàrem fins a Quartell, on visitàrem el Molí Nou, on ens van fer una demostració del seu funcionament, per moldre el blat i per espellofar el gra de l’arròs. Finalment ens van exposar el sistema de distribució de les aigües de la font de Quart.

De Quartell seguírem la sèquia de la font de Quart, veient sitars que són les construccions que reparteixen les aigües. Enric Amer, membre destacat de l’Associació Ecologista AGRÓ, ens va instruir sobre la gran importància de la font de Quart i la qualitat de les seues aigües, el que permet el desenvolupament d’espècies d’algues, plantes i fauna singular. Vora les 14 hores dinàrem al paratge de la font de Quart.

A les 15 hores eixírem cap a Benavites, on el cronista del poble, Jesús Peñarrocha, ens va exposar una lliçó magistral sobre la Torre medieval de Benavites, que vam admirar per dins en totes les seues plantes. En una de les plantes es va projectar un vídeo, presentat pel seu autor Roberto Escribano, on s’exposava la reconstrucció virtual de l’antic poblat de Benicalaf, en l’actualitat desaparegut, del qual sols se conserva l’església.

Acabada la visita a Benavites caminàrem fins a l’església de Benicalaf, en procés de restauració, que admiràrem la seua dimensió i bellesa, on ampliàrem el coneixement del que va suposar el poblat de Benicalaf.

Per finalitzar l’excursió marxàrem cap a Almenara per la Via Augusta, i a les 18:30 hores agafàrem el tren de tornada cap a Castelló de la Plana.

Text i fotos: Vicent Aparici

Xera i Xulilla (20 i 21 de febrer)

Vam anar en cotxes particulars, el que ens va permetre accedir al pantà de Buseo i fer l'excursió prevista a L'Estel. Vam pujar pel marge dret del barranc de la Hoz, per sobre de la cinglera, damunt la Peña Machero, veient a baix al fons el Risco del Fraile, monumental roca de parets verticals. Vam visitar les restes del poblat iber del Puntal de los Castillejos. El retorn ho vam fer pel vessant esquerre del barranc de la Hoz, passant per les Casas del Palancar (es poden utilitzar com a refugi), la font de la Puerca (bon lloc per a dinar i descansar) i el mirador del Puntal de la Fuente del Puerco, amb explicacions de les falles del Parc Geològic de Xera. Finalment vam arribar al tram més divertit, al costat del barranc pel que vam descendir creuant el corrent diverses vegades i evitant els tolls, havent de realitzar alguna desgrimpada senzilla.

  El diumenge vam eixir de Xulilla cap a Los Calderones, espectacular canó format pel riu Turia (que per ací li diuen rio Blanco), primer per a dalt del tallat, després baixant al riu passant per dos ponts penjants, i finalment al costat del corrent. Vam arribar a la presa de l'embassament de Loriguilla i vam realitzar una travessa per pista fins al barranc de la Vallfiguera, i ja per senda vam visitar les pintures rupestres, en bon estat de conservació. Vam iniciar l'entretinguda pujada al Frailecico, amb unes bones vistes del canó del Turia i de Xulilla, i vam baixar cap a la cova del Tesoro, amb accés tan estret que cal arrossegar-se durant els primers metres. Ací vam descendir pel preciós barranc de la Punta, estret i amb abundant vegetació, vam passar per la cova del Gollizno i vam arribar de nou al Turia. Anant al costat del riu vam arribar al Charco Azul, gran recés natural d'aigua, des d'on finalment vam tornar al poble.

  Benvinguda a una nova excursionista, Samanta.

 Text i fotos: Paco Ripollés (encarregat de l'excursió)

V Renovació de la flama de la llengua catalana al tossal del Rei (Fredes)

Aquest diumenge hem fet una curta però bonica i emotiva excursió per terres del Port. Hem pujat des de Fredes al tossal dels Tres Reis (o del Rei), com un acte més dels que es cel·lebren amb motiu de la renovació de la flama de la llengua Catalana, que enguany organitzaven els companys excursionistes d'Igualada. Amb aquesta es compleix la cinquena edició d'aquesta excursió al punt on coincideixen  tres territoris on es parla català. Aquestos actes es celebren al voltant de l'aniversari de la mort de Pompeu Fabra i volen recolçar la unitat i l'ús de la nostra llengua en tots els llocs on històricament es parla, encara que estiguen separats per divisions polítiques.

Eixim de Fredes per la sendera GR 7 fins arribar a una pista ampla on l'abandonem. Seguim aquesta pista per l'esquerra per arribar de seguida al mas del Ric de Fredes. Ací abandonem la pista i prenem una sendera per la dreta del mas que ens durà fins el cim del tossal dels Tres Reis (1361 m.). 

Parlaments i càntics  en torn a la flama que ha vingut des de Prada de Conflents, lloc on es troba la sepultura de l'il·lustre lingüista i també excursionista Pompeu Fabra.

Baixem del tossal per una pista que ens portarà al coll de Tombadors, en la mateixa pista principal que hem trepijat en la pujada. Creuem aquesta pista i només ens queda pujar per una sendera poc evident al principi al tossal de Cantaperdius (1248 m.)

 La baixada es fa amb relativa comoditat fins la pista que ens duu de nou a Fredes, disfrutant de les magnífiques vistes, com el portell de l'Infern, la mar, les illes, Penyagolosa fins i tot. En un matí on el vent previst no ha bufat tant com per molestar i ens ha regalat un aire clar amb el sol lluitant contra el fred que sól fer per aquestos llocs.

Des de Fredes ens hem traslladat amb els autobusos fins la Pobla de Benifassar. La pluja i fins i tot la neu que ha enfarinat els cims més alts no s'han volgut perdre l'event, però ja al caliu de l'olleta de l'alberg la Font Lluny no ens han molestat gens.

Text i Fotos:Pepe Valverde

INTERCOMARCAL: Desert de les Palmes, el convent i el castell de Montornés

Aquest diumenge hem fet la primera de les dues excursions intercomarcals que fem cada any. En aquest tipus d'excursions ens reunim companys dels centres de Benicassim, Castelló, les Alqueries, Vila-Real i la SASE. En aquesta ocasió li ha tocat l'organització al CE de Benicassim.

Eixim de la font del Senyor, al centre del poble i de seguida ens enfilem cap el Deset. Primer creuem la carreters N340 per un túnel.

Girem a la dreta per horts abandonats en direcció a la urbanització Montemolino i creuem el segon obstacle, les vies del tren, per un altre túnel.

Ara només ens en quedarà un tercer per creuar l'autopista i ja estarem en plena natura. Després anirem pujant seguint el barranc de Farxa primer per la dreta i després per l'esquerra fins arribar a la font i ermita del naixement, on esmorzem.

Voregem l'ermita per darrere i pugem a la font de la Teula

Ferran, el guia, ens fa breus però completes explicacions de la història de tots els llocs que visitem.













Continuem pujant per visitar el convent vell i el nou, i després la recienment restaurada porteria Alta.

Baixem de nou a la carrtera per, retrocedint un grapat de segles visitar l'altra gran fita del parc, el castell de Montornés.

Ja fora del recinte amurallat baixem per veure una de les moltes ruines de posicions d'observació del castell, del temps en que va estar sota el domini de Pere I d'Aragó i Navarra. Des d'ací continuarem baixant cap a la plana per una senda anomenada "del mariner", oberta i cuidada pel CEB. Aquesta senda ens retrotraurá en el temps encara més, al passar per les restes del xicotet poblat íber del Mas del Pí.
Només ens queda seguir baixant la senda fins arribar a un lloc destinat a ficar rúscols d'abelles. ara no n'hi havia encara, però si aneu en primavera o estiu porteu molt de compte perque n'hi ha moltes i solen picar. Ja hem deixat les muntanyes i la història, els túnels de les moltes vies de comunicació ens porten al present i al poble.

Infantil: la Cova del Tronc (Artana) 30/01/2016

El passat disabte dia 30 de gener vam fer la primera excursió infantil de l'any, amb bona asssistència de públic però pocs xiquets, només tres entre més de vint adults. Són excursions pensades per infants, però per la seua relativa facilitat són també adients per a persones que no volen fer grans esforços sense deixar de  gaudir de caminades i visites a llocs singulars.

En aquest cas Toni Gil, un autèntic expert en la serra d'Espadà ens va fer un bonic recorregut circular per Artana.
L'autobús ens va deixar a l'entrada del poble, vam agafar una pista a l'esquerra on hi ha pals indicadors. A la cova es pot accedir seguint la pista, però nosaltres varem retallar agafant un camí a l'esquerra que per els accesos als cultius abancalats ens va dur a la cova.

Aquesta cova rep el nom "del Tronc" degut a una olivera que esta just davant de l'entrada, com custodiant-la. És un lloc amb un encant especial i molt bones vistes de la Plana i la mar. El guia ens comenta que en aquest lloc s'han trobat indicis d'estar habitat en l'elpoca del Bronze.

L'interior és fàcil de visitar si no es descendeix a la fractura. La cova està formada per una espectacular diaclassa amb boniques formacions en les seues parets.
Podeu veure molta més informació en la web http://www.cuevascastellon.uji.es

Una vegada eixim de la cova reculem un poc pel camí que hem vingut i prenem una sendera a l'esquerra que indica el Colladet Roig. La sendera ens porta a la important via pequària que creuava tota la península Ibèrica: la canyada reial d'Extremadura.

 El colladet el trobem un bon lloc per dinar. Ací, com ja haviem fet abans a la carretera i després en la sendera de baixada, comprovem com n'és d'atractiva aquesta serra pels amants del ciclisme, ja siga de carretera o btt.

 Després de dinar només ens queda baixar per un bonic i antic camí, encara amb trams d'empedrat, fins el poble, no sense admirar primer l'aljub conegut com el clotxò de Pau, que ara es troba sec. Nosaltres preferim abreujar-nos al bar.

 



Text: Pepe Valverde
Fotos: Paco Ripollés i Pepe Valverde.