V Renovació de la flama de la llengua catalana al tossal del Rei (Fredes)

Aquest diumenge hem fet una curta però bonica i emotiva excursió per terres del Port. Hem pujat des de Fredes al tossal dels Tres Reis (o del Rei), com un acte més dels que es cel·lebren amb motiu de la renovació de la flama de la llengua Catalana, que enguany organitzaven els companys excursionistes d'Igualada. Amb aquesta es compleix la cinquena edició d'aquesta excursió al punt on coincideixen  tres territoris on es parla català. Aquestos actes es celebren al voltant de l'aniversari de la mort de Pompeu Fabra i volen recolçar la unitat i l'ús de la nostra llengua en tots els llocs on històricament es parla, encara que estiguen separats per divisions polítiques.

Eixim de Fredes per la sendera GR 7 fins arribar a una pista ampla on l'abandonem. Seguim aquesta pista per l'esquerra per arribar de seguida al mas del Ric de Fredes. Ací abandonem la pista i prenem una sendera per la dreta del mas que ens durà fins el cim del tossal dels Tres Reis (1361 m.). 

Parlaments i càntics  en torn a la flama que ha vingut des de Prada de Conflents, lloc on es troba la sepultura de l'il·lustre lingüista i també excursionista Pompeu Fabra.

Baixem del tossal per una pista que ens portarà al coll de Tombadors, en la mateixa pista principal que hem trepijat en la pujada. Creuem aquesta pista i només ens queda pujar per una sendera poc evident al principi al tossal de Cantaperdius (1248 m.)

 La baixada es fa amb relativa comoditat fins la pista que ens duu de nou a Fredes, disfrutant de les magnífiques vistes, com el portell de l'Infern, la mar, les illes, Penyagolosa fins i tot. En un matí on el vent previst no ha bufat tant com per molestar i ens ha regalat un aire clar amb el sol lluitant contra el fred que sól fer per aquestos llocs.

Des de Fredes ens hem traslladat amb els autobusos fins la Pobla de Benifassar. La pluja i fins i tot la neu que ha enfarinat els cims més alts no s'han volgut perdre l'event, però ja al caliu de l'olleta de l'alberg la Font Lluny no ens han molestat gens.

Text i Fotos:Pepe Valverde