260627 Guilleries i Pedraforca
L’Espai Natural de les Guilleries-Savassona ens regala tots els colors de la natura. La personalitat de l'espai rau en un paisatge dominat per boscos centreeuropeus i mediterranis, i singularitzat per relleus arrodonits i cingleres de roca nua. La petjada humana es reconeix en el valuós patrimoni històric i arquitectònic, en moltes activitats tradicionals encara vives i en l'omnipresència de l'embassament que va inundar el poble de Sant Romà de Sau i va canviar el paisatge de la zona.
El territori gaudeix d'un ric i variat patrimoni cultural, format per masos, esglésies i ermites romàniques, jaciments arqueològics, ponts i elements lligats a l'explotació del bosc, com carboneres i pous de gel. El pont de Malafogassa, Sant Andreu de Bancells, Santa Maria de Vallclara o el santuari del Coll en són només alguns exemples.
Conserva una bona mostra de la fauna dels ecosistemes forestals de la muntanya mitjana catalana, amb una forta gradació entre els elements faunístics mediterranis, submediterranis i els més purament centreeuropeus. Entre aquests últims en podem esmentar alguns mamífers com el liró gris i el talpó muntanyenc; ocells com l'aligot vesper, la merla d'aigua, la piula dels arbres i la verderola; rèptils com la serp d'Esculapi i amfibis com el tritó pirinenc i el tritó palmat. I com no, els rapinyaires diürns i nocturns són abundants a l’Espai Natural. Hi destaquen, entre d’altres, el duc, el gamarús i el falcó, i a les cingleres ens serà fàcil veure el voltor comú i l’aufrany.
El primer dia en aquest bonic i ric entorn, férem una ruta lineal entre dos dels pobles més bonics i representatius de les Guilleries, Tavertet i Sant Joan de Fàbregues, passant pels Salts de l'Avellanosa, de l'Abeurador, o de l’Avenc, l’Església de Sant Cristòfol o el Molí del Rodor. En arribar a Rupit ens sorprendríem amb l'arquitectura del poble.
El segon dia gaudírem d’una ruta circular a la mítica muntanya catalana de Pedraforca. Eixint de la població de Gósol i seguint, pràcticament, la ruta del PRC-127 admiràrem per totes les seues cares el massís. La Font dels Terrers, la Portella, la Font de la Roca, El Collell, la Canal de Gerdera, el Coll del Pi Jagut, la Cascada de la Gerdera, la Canal del Riambau, el Refugi Lluís Estasen, el Monument Festa de l'Arbre, o els Colls de Jou i del Cap de la Creu, són algunes de les meravelles que ens trobàrem pel camí.
Situat en ple Parc Natural del Cadí-Moixeró, el Pedraforca és molt més que una muntanya. És un emblema d'identitat per als amants del senderisme i un punt de connexió entre naturalesa, història i llegenda. El seu nom prové de la forma que dibuixen els seus dos cims: el Pollegó Superior (2.506 m) i el Pollegó Inferior (2.445 m), separats per la imponent enforcadura, una canal de roques i pedres soltes que ofereix una de les ascensions més exigents —i també més espectaculars— del país català. Però més enllà del desafiament esportiu, el Pedraforca forma part de l'imaginari cultural, i al llarg dels segles, ha sigut escenari de llegendes sobre bruixes i aquelarres.
La principal característica del massís del Pedraforca és la seua complexitat geològica. En una zona de pocs quilòmetres quadrats, conflueixen, de dalt a baix, el mantell superior del Pedraforca (Juràssic), el mantell inferior (Cretàcic inferior) i el mantell del Cadi (Cretàcic superior). Es va formar fa uns 25 milions d'anys. L'erosió del vent i l'aigua li va donar la seua forma actual en el cim, que està composta per materials més sensibles a l'erosió. Addicionalment, els períodes de gel i desglaç han esmicolat progressivament la roca, formant el famós talús de la cara aquest (la Tartera).
