Els Catinencs: Catí-Sant Pere de Castellfort.

Eixim de Castelló molt prompte, a les 6:30, per estar a Catí a lasortida de la romeria fins Sant Pere de Castellfort. A l'esglèsia de Catí escoltem a les 8 del matí els primers càntics i de seguida ens disolem en la romeria.

Eixim del poble i ens dirigim cap a l'Abellà. El gros de la romeria va per la carretera per aprofitar el túnel i reduir distància. Nosaltres optem per seguir l'antic camí pujant al coll i tornant a baixar.

E

A l'Abellà es fa una parada llarga perque s'oficia una missa. Nosaltres aprofitem per fer un bon esmorzar.


Ací pots sentir un dels càntics.



Una vegada acabada la missa i havent esmorzat els assistents seguim camí. Al cap d'una estona ens oferisen rapé.

Entrem al terme municipal de Morella i passem pel poblat abandonat de la Salvasòria, amb la seua esglèsia parroquial dedicada a Santa Llúcia, ara en ruines com la resta de les cases.

Una gran font ofereix aigua per a les cavalleries i relleu per als qui s'han passat amb el rapé.

La següent gran fita a la que arribem és la Lléqua, també despoblada però en millor estat de conservació. És temps de dinar.

El vent ens acompanya tota l'estona. Molesta un poc, però afortunadament ha esbargit els núvols que ens donaven pluja. Encara que de tant en tant es demana pluviam de caelis preferim que siga per un altre dia.

Passem pel mas de la Pinella i després d'una breu parada emprenem l'últim esforç, la pujada de la costa de sant Pere.

Allí dalt les olles d'arròs amb fesols esperen l'aplegada des romers per recomfortar-los, aliviant la fam i la fredor que sempre sol fer per allí en aquetes dates.
Malauradament nosaltres no ens podem quedar per tastar-lo, ja que l'autobús de tornada no pot esperar més per qüestions tècniques. Un altre any serà!



Text i fotos: Pepe Valverde.