Penyagolosa: vint anys d'una Història Eterna

A l’edició vint-i-vuitena de la revista El Gegant, s’ha estrenat una nova secció anomenada “Penyagolosa afectiva” en commemoració dels vint anys de la declaració del Parc Natural de Penyagolosa. S'hi dona veu a diferents col·lectius i persones vinculades amb el parc, perquè expliquen la seua experiència amb el Penyagolosa. Perquè com allí es diu, el territori també el conformen i enriqueixen les persones que l’habiten, el treballen el cuiden i l’admiren.

En un homenatge tan bonic al nostre estimat Gegant de Pedra, no podien faltar les paraules del Centre Excursionista de Castelló, en aquesta ocasió de la mà de Paco Navarro, qui repassa els vincles històrics del Centre amb el Penyagolosa i també ens parla de la importància del desenvolupament sostenible del Parc i els seus voltants, de cara a la seua preservació.

Vos deixem una reproducció de l’article i també l’accés a la revista, per si és del vostre interés. Vos recomanem la seua lectura, hi ha articles certament interessants.

Butlletí 28 Revista El Gegant

VINT ANYS D’UNA HISTÒRIA ETERNA

Centre Excursionista de Castelló

Com diu la cançó, el Penyagolosa sempre ha estat des de temps immemorials, fita senyera. Un santuari, representatiu del sentiment de pertinença a un territori; de la religiositat i devoció a Sant Joan, mostra de petat, recolliment i unció; i altres apassionaments, delers o bogeries, d'ecologistes, excursionistes, amants de la natura. Botànics o gurus de la natura que desenvoluparen els seus coneixements i dèries buscant herbatges, com l’apotecari Manuel Calduch i Almela o el botànic Josep Vigo i Bonada; per a esportistes, enamorats de la muntanya amb tots els seus vessants, on es consumaren les primeres passions de l’escalada castellonenca, per membres del Centre Excursionista de Castelló en l'arriscada proesa de Ferran Guallart i Josep Lluís Viciano, quan escalaren la delerada paret sud de cim.

Des dels seus inicis, el 1955, el Centre Excursionista de Castelló, va amprar el massís del Penyagolosa com a símbol del seu projecte excursionista i cultural, l'any 1959, va construir en el cim una creu en el vèrtex geogràfic, de la que un rellamp va fer desaparéixer, però va quedar el promontori o pedestal que la suportava. En la volta del pedestal va construir-se una capelleta per a guarir una imatge de la patrona de la capital la Mare de Déu de Lledó, que va ser pujada a peu des de Castelló en una mena de peregrinació processional que es repeteix des d'aleshores cada any. La seua dèria excursionista en el Penyagolosa, el va portar a fer els primers campaments socials. Durant setanta anys de vida ha fet excursions, recorreguts, publicacions, campaments, estades juvenils, llibres de recorreguts senderistes i recopilades històries i vides vinculades al parc i els seus entorns i veïnats. En definitiva, ha donat a conéixer el massís del Penyagolosa.

Des dels inicis del projecte de la declaració del parc natural el va fer costat. La creació del parc va ser un esdeveniment, una significació que en estos vint anys ha apropat més encara si cap a la gent a l'espai, recuperant entorns en perill i donant a conéixer la vida dels seus habitants: fauna, vegetació i humans. Mitjançant el Centre d'Interpretació "La Casa Forestal", és un excel·lent indret on es pot comprendre i informar-se de la vida, costums, i oficis de l'ampli entorn del parc i el massís, de la gent que allí vivia, treballava i, de les eines que amprava en el seu treball.

L’existència del parc natural del Penyagolosa, és una de les millors accions que es podien implementar en l'indret, la seua ampliació, si es porta a terme com cal, pot i deu significar l'eliminació de la despoblació, dels pobles mitjancers, amb el foment i la creació de llocs de treball per a incrementar el benestar de les poblacions frontereres. Seria bo el fet de promocionar un turisme interessat per l'ecologia; la restauració d’elements històrics, la protecció i rehabilitació del patrimoni arquitectònic i constructiu: com masades, fonts, molins, construccions històriques.

Projectes que respecten l’existència i les exigències ecològiques de protecció del mateix parc i els seus voltants, com també l’aprofitament dels recursos naturals i de producció dels veïns, i un turisme rural instructiu, recolzat en els esports de muntanya, el senderisme o la història i la cultura. Vinculant-lo amb la recuperació dels camins del Penyagolosa, com les vies pecuàries i les senderes de comunicació entre masades, els pobles i aldees properes, com Bibioj i Villahermosa, Benafigos, Culla, Puerto Mingalvo, Mosquerola i l'Estrella, Vistabella i les seues masades, Llucena, etc. els petròglifs i els pocs elements prehistòrics, ibers i prospectius de temps passats.

El Parc de Penyagolosa com tots els parcs, de qualsevol mena i nivell de protecció, gestionats amb eficàcia i interés per part de l'administració responsable, pot ser i és una ferramenta de gran utilitat per al desenvolupament i promoció d’una economia, ja siga turística, esportiva, manteniment, transport, o de qualsevol altre tipus de caràcter sostenible i ecologista que beneficia a tots els pobles que l’envolten, pensant sempre amb la conservació de l'espai i territori que el rodeja com l’agent dinamitzador del progrés.

El treball de protecció, és una de les obligacions essencials encomanades amb la finalitat de previndre, accions destructives dintre del parc o que puguen afectar-lo o alterar-lo irremeiablement. Els espais del coneixement, la protecció de les pintures prehistòriques dels elements històrics, la recuperació de fonts i altres punts d’aigua, les cases de pastor, les construccions militars o de defensa els guariments de ramats i població, la recuperació de llocs de cultiu de muntanya. En definitiva, el desenvolupament sostenible de l’entorn és essencial dintre del parc, i en els pobles que l’envolten.