V Renovació de la flama de la llengua catalana al tossal del Rei (Fredes)

Aquest diumenge hem fet una curta però bonica i emotiva excursió per terres del Port. Hem pujat des de Fredes al tossal dels Tres Reis (o del Rei), com un acte més dels que es cel·lebren amb motiu de la renovació de la flama de la llengua Catalana, que enguany organitzaven els companys excursionistes d'Igualada. Amb aquesta es compleix la cinquena edició d'aquesta excursió al punt on coincideixen  tres territoris on es parla català. Aquestos actes es celebren al voltant de l'aniversari de la mort de Pompeu Fabra i volen recolçar la unitat i l'ús de la nostra llengua en tots els llocs on històricament es parla, encara que estiguen separats per divisions polítiques.

Eixim de Fredes per la sendera GR 7 fins arribar a una pista ampla on l'abandonem. Seguim aquesta pista per l'esquerra per arribar de seguida al mas del Ric de Fredes. Ací abandonem la pista i prenem una sendera per la dreta del mas que ens durà fins el cim del tossal dels Tres Reis (1361 m.). 

Parlaments i càntics  en torn a la flama que ha vingut des de Prada de Conflents, lloc on es troba la sepultura de l'il·lustre lingüista i també excursionista Pompeu Fabra.

Baixem del tossal per una pista que ens portarà al coll de Tombadors, en la mateixa pista principal que hem trepijat en la pujada. Creuem aquesta pista i només ens queda pujar per una sendera poc evident al principi al tossal de Cantaperdius (1248 m.)

 La baixada es fa amb relativa comoditat fins la pista que ens duu de nou a Fredes, disfrutant de les magnífiques vistes, com el portell de l'Infern, la mar, les illes, Penyagolosa fins i tot. En un matí on el vent previst no ha bufat tant com per molestar i ens ha regalat un aire clar amb el sol lluitant contra el fred que sól fer per aquestos llocs.

Des de Fredes ens hem traslladat amb els autobusos fins la Pobla de Benifassar. La pluja i fins i tot la neu que ha enfarinat els cims més alts no s'han volgut perdre l'event, però ja al caliu de l'olleta de l'alberg la Font Lluny no ens han molestat gens.

Text i Fotos:Pepe Valverde

INTERCOMARCAL: Desert de les Palmes, el convent i el castell de Montornés

Aquest diumenge hem fet la primera de les dues excursions intercomarcals que fem cada any. En aquest tipus d'excursions ens reunim companys dels centres de Benicassim, Castelló, les Alqueries, Vila-Real i la SASE. En aquesta ocasió li ha tocat l'organització al CE de Benicassim.

Eixim de la font del Senyor, al centre del poble i de seguida ens enfilem cap el Deset. Primer creuem la carreters N340 per un túnel.

Girem a la dreta per horts abandonats en direcció a la urbanització Montemolino i creuem el segon obstacle, les vies del tren, per un altre túnel.

Ara només ens en quedarà un tercer per creuar l'autopista i ja estarem en plena natura. Després anirem pujant seguint el barranc de Farxa primer per la dreta i després per l'esquerra fins arribar a la font i ermita del naixement, on esmorzem.

Voregem l'ermita per darrere i pugem a la font de la Teula

Ferran, el guia, ens fa breus però completes explicacions de la història de tots els llocs que visitem.













Continuem pujant per visitar el convent vell i el nou, i després la recienment restaurada porteria Alta.

Baixem de nou a la carrtera per, retrocedint un grapat de segles visitar l'altra gran fita del parc, el castell de Montornés.

Ja fora del recinte amurallat baixem per veure una de les moltes ruines de posicions d'observació del castell, del temps en que va estar sota el domini de Pere I d'Aragó i Navarra. Des d'ací continuarem baixant cap a la plana per una senda anomenada "del mariner", oberta i cuidada pel CEB. Aquesta senda ens retrotraurá en el temps encara més, al passar per les restes del xicotet poblat íber del Mas del Pí.
Només ens queda seguir baixant la senda fins arribar a un lloc destinat a ficar rúscols d'abelles. ara no n'hi havia encara, però si aneu en primavera o estiu porteu molt de compte perque n'hi ha moltes i solen picar. Ja hem deixat les muntanyes i la història, els túnels de les moltes vies de comunicació ens porten al present i al poble.

Infantil: la Cova del Tronc (Artana) 30/01/2016

El passat disabte dia 30 de gener vam fer la primera excursió infantil de l'any, amb bona asssistència de públic però pocs xiquets, només tres entre més de vint adults. Són excursions pensades per infants, però per la seua relativa facilitat són també adients per a persones que no volen fer grans esforços sense deixar de  gaudir de caminades i visites a llocs singulars.

En aquest cas Toni Gil, un autèntic expert en la serra d'Espadà ens va fer un bonic recorregut circular per Artana.
L'autobús ens va deixar a l'entrada del poble, vam agafar una pista a l'esquerra on hi ha pals indicadors. A la cova es pot accedir seguint la pista, però nosaltres varem retallar agafant un camí a l'esquerra que per els accesos als cultius abancalats ens va dur a la cova.

Aquesta cova rep el nom "del Tronc" degut a una olivera que esta just davant de l'entrada, com custodiant-la. És un lloc amb un encant especial i molt bones vistes de la Plana i la mar. El guia ens comenta que en aquest lloc s'han trobat indicis d'estar habitat en l'elpoca del Bronze.

L'interior és fàcil de visitar si no es descendeix a la fractura. La cova està formada per una espectacular diaclassa amb boniques formacions en les seues parets.
Podeu veure molta més informació en la web http://www.cuevascastellon.uji.es

Una vegada eixim de la cova reculem un poc pel camí que hem vingut i prenem una sendera a l'esquerra que indica el Colladet Roig. La sendera ens porta a la important via pequària que creuava tota la península Ibèrica: la canyada reial d'Extremadura.

 El colladet el trobem un bon lloc per dinar. Ací, com ja haviem fet abans a la carretera i després en la sendera de baixada, comprovem com n'és d'atractiva aquesta serra pels amants del ciclisme, ja siga de carretera o btt.

 Després de dinar només ens queda baixar per un bonic i antic camí, encara amb trams d'empedrat, fins el poble, no sense admirar primer l'aljub conegut com el clotxò de Pau, que ara es troba sec. Nosaltres preferim abreujar-nos al bar.

 



Text: Pepe Valverde
Fotos: Paco Ripollés i Pepe Valverde.

57ª Pujada a peu a penyagolosa (23 i 24 de gener)

Este fin de semana realizamos la LVII Pujada a Peu a Penyagolosa, clásica de todos los años del CEC, se aprovecha la primera luna llena o fin de semana mas cercano para realizarla por el GR 33 o tambien llamado Sender de la Lluna Plena, con principio en Castellón para terminar la primera etapa en Les Useres y el Domingo la segunda etapa desde Les Useres hasta Sant Joan de Penyagolosa pasando por Xodos.
Ni que decir tiene que esta clásica tiene un inconfundible sabor añejo y hermandad entre los amantes del senderismo de Castellón uniendo la capital con el bello y emblemático santuario y el Gegant de Pedra, icono montañero de la provincia.
Hablar de los parajes tan maravillosos que atraviesa y este año con un calor nada habitual en estas fechas, con un sentido de la amistad, camaradería y el buen rollo que hemos disfrutado.

El Castellet

Cantera 

Camí de la Serra de Borriol

La Pedra Felip

El Mollet

Pou del Mollet

Vistes de Vilafamés

Camí de la Bassa de les Oronetes

Font de la Penella

Camí de les Useres

Masos Fornany





Les Useres

Segunda etapa de la LVII Pujada a peu a Penyagolosa del CEC, despues de bien cenar, unos pocos dormir, otros de practica de waterpolo por la noche en las habitacciones, recorremos la segunda etapa. Precioso día (demasiado calor para este tiempo) pero que nos deleita con unas vistas espectaculares, etapa dura, sin llanos, todo subir y bajar para mala suerte de nuestras piernas y músculos, pero el paisaje, los compañeros y el saber del final de la ruta nos dan alas.
Felicitaciones al CEC y sus programadores (Paco Navarro i Manolo Bellido) por lo bien estructurado todo el fin de semana, hasta habían pensado en la rotura de la cañeria de la posada para no dejar que las agujetas se nos apoderasen.
Fantástica la comida en Xodos, la intendencia durante el camino y los buenos momentos que hemos pasado.
Hasta el próximo año.

Les Useres

Espaneguera al fons

Barranc de la Vall

Font del mas de Blay

Sant Miquel de les Torrocelles

Mas d'Ahicart

Lloma Bernat

Xodos

Dinar

Molí

Font dels Possos

 Pujada del Marinet i Pla de la Creu




Fotos i text: Álvaro Rodríguez.

Excursió dels Torrons al Desert de les Palmes

Avui hem començat l'any excursionista amb la clàssica marxa pel Desert de les Palmes, coneguda com excursió dels torrons, perque a l'esmorçar es comparteixen les restes de dolços nadalencs que hom pot tenir per casa.
Com ve sent habitual en aquesta excursió hem utilitzat el transport públic per acostarnos al Desert, aquesta vegada al les urbanitzacions de Montornés.

Des de la parada del bus hem eixit cap a l'esquera per la urbanització la Parreta, agafant pistes i senderes que guanyant altura ens han portat al mas del Bover, i des d'allí al mas de Xiva on hem esmorzat.

Després dels torrons, pastetes, café i algún licoret hem représ la caminada en direció al coll de Contiendas, però abans d'aribar-hi hem girat a la dreta per baixar de nou i agafar una nova sendeta a l'esquerra que ens ha pujat a un collet de d'on hem començat a baixar en direció al coll de la Mola. Sense aribar-hi tampoc, hem seguit baixant, hem creuat la pista que puja al coll i hem agafat la senda cap a la Porteria Vella del convent.

D'ací hem baixat a la caretera per agafar la sendera del castell de Montornés i després de visitar-lo hem anat baixant per la sendra del pi tombat, que ens ha conduit de nou a les urbanitzacions.
Pels carrers de la de la Pareta hem arribat fins el restaurant, a pocs metres de la parada del bus.
Un excel·lent menú ha posat fi a aquesta bonica excursió, preludi de tot el que ens espera aquest nou any.

Text i fotos: Pepe Valverde