XIV Marxa solidària amb Amnistia Internacional

Ares del Maestrat – La Montalbana: camins que ens uneixen

 

Unes rutes ens regalen paisatges i altres, a més, ens permeten compartir molt més que una jornada de senderisme. La que hem viscut a Ares del Maestrat reuneix totes dues coses: naturalesa, patrimoni, companyonia i una trobada que ja s'ha convertit en una bonica tradició.

Diumenge passat, el Centre Excursionista de Castelló vam tornar a caminar al costat dels companys i companyes d'Amnistia Internacional en la qual ha sigut la XIV edició d'aquesta marxa conjunta. Una cita per a gaudir de la muntanya, estrényer llaços i compartir també els valors i les propostes d'aquesta organització.

Començàrem la jornada a Ares del Maestrat, un xicotet poble de l'Alt Maestrat que sempre mereix una visita. Els seus carrers cuidats, les seues construccions de pedra i la seua privilegiada ubicació, enfilat sobre la muntanya, li confereixen un encant molt especial. Un lloc quasi màgic, des del qual les vistes del paisatge que l'envolta són senzillament espectaculars.

Des del poble ens dirigírem cap a la Mola d'Ares per a visitar la Nevera dels Regatxols, una impressionant construcció tradicional restaurada que ens recorda una època en la qual la neu era un recurs molt valuós. En aquests depòsits s'emmagatzemava durant l'hivern per a conservar-la i transformar-la en gel, que després es comercialitzava.

Després de la visita, tornàrem cap a Ares passant pel refugi i, una vegada de nou al poble, pujàrem fins al seu castell. Situat a la part alta de la mola, les seues restes ens parlen de la llarga història d'aquest enclavament estratègic i ens ofereixen una altra perspectiva privilegiada de la localitat i de les muntanyes que l'envolten.

Després d'aquest recorregut per alguns dels racons més emblemàtics d'Ares, vam emprendre el descens pel camí dels Molins, endinsant-nos en el Barranc dels Molins. El camí ens va anar descobrint un interessant conjunt d'antigues construccions hidràuliques, entre elles el Molí de Dalt, el Molinet del Bassot i el Molí del Sol de la Costa, testimonis d'una activitat que aprofitava la força de l'aigua i que durant segles va formar part de la vida d'aquestes terres.

El dia havia començat assolellat, però a poc a poc els núvols van anar guanyant terreny. Per moments, la boira i els núvols baixos van amenaçar d'amagar el paisatge i privar-nos d'algunes de les seues millors panoràmiques. Per sort, finalment ens van donar una treva i vam poder gaudir de les vistes que ens van acompanyar durant bona part del camí.

La ruta ens va portar, entre barrancs i antics molins, fins a la Montalbana, on vam posar punt final a la nostra caminada després de recórrer una mica més de deu quilòmetres.

Però la jornada encara tenia una part molt especial. Ens esperava un menjar compartit en Els Rosildos, on els integrants del Centre Excursionista de Castelló i Amnistia Internacional vam poder continuar gaudint de la companyia, les converses i el bon ambient, en un dia fresc, però d'eixos que deixen molt bon record.

Una vegada més, aquesta marxa ens ha recordat que la muntanya també és un lloc de trobada. Que caminar junts ens acosta, que compartir camins crea vincles i que hi ha iniciatives que mereixen continuar celebrant-se any rere any.

Per molts més camins compartits i per moltes més edicions d'aquesta bonica cita! 💚